Can Carlets posa el seu granet de sorra per tal d'ajudar la campanya solidaria Avismón-Catalunya.

Recollida d'aliments per als avis necessitats 16 desembre 2011 Rbla.Catalunya cantonada Córsega.

Val la pena fer un cop de ma.

Sobre Avismón

L'any 1996, un grup de persones de diferents àmbits professionals, sensibilitzats per les problemàtiques de la gent gran, creen Avismón-Catalunya,, amb l'objectiu principal de pal·liar la solitud de persones grans que viuen soles al seu domicili. No obstant, anem més enllà i intentem vetllar perquè totes les necessitats que pugui tenir una persona gran estiguin cobertes, cercant per a ella recursos, públics o privats, adreçats a aquest col·lectiu.
Al març de 2010, ens vàrem transformar en Fundació Privada Avismón-Catalunya, consolidant d'aquesta manera la nostra personalitat jurídica.

A hores d'ara hem assolit l'objectiu de convertir-nos en un punt de referència sòlid en la complexa realitat de la vellesa, gràcies a la transparència, la professionalitat i la independència de les nostres actuacions que ens han valgut el reconeixement i el respecte de la societat catalana.

Es tracta d'un col·lectiu de persones grans format per homes i dones la majoria dels quals tenen aquest perfil:

Són senyors i senyores vidus/viudes, o bé solters/solteres, majors de 80 anys que viuen amb una mínima pensió i en un pis de lloguer de renda antiga.

Ens demanen ajut perquè manifesten un fort sentiment de solitud i tenen una xarxa social molt dèbil, o bé no tenen família, o en tenen, però hi ha hagut algun trencament.

A vegades, malgrat que hi ha una bona relació i la família compleix amb ells, per diferents circumstàncies vitals no poden acompanyar el seu familiar tot el temps que necessitaria i per això demanen el suport d'un voluntari perquè el seu familiar no se senti tan sol, i pugui mantenir els vincles amb el seu entorn social.

Novament ens apropem a Nadal i tornarem a fer la recollida d'aliments per poder portar un lot als avis que assistim; la resta sobrant els anirem repartint mensualment a la nostra gent gran que, a causa del poc que cobren, no poden cobrir les seves despeses fixes.

Amb la finalitat de reforçar aquesta campanya, a les nostres oficines del carrer Jocs Florals, com cada any, hem habilitat un punt de recollida de queviures que restarà obert fins a final del mes de gener. L'objectiu és tenir recursos suficients pel lliurament dels lots periòdics, per la qual cosa la rebuda d'aliments durant la resta de l'any és molt apreciada.

Extret de la web: www.avismon.org

Mandarines a Collserola?

Si ens apropem a la faldilla de la muntanya de Collserola, concretament a la part d'Horta, trobarem una preciosa masia totalment restaurada i habilitada: es la Masia Can Carlets. En aquesta Masia es cultiven de forma ecològica des de fa 4 mes de anys mes de dos mil dos-cents mandariners. En una societat de nous productes alimentaris, Can Carlets torna a la tradicionalitat per trencar amb la massificació urbana. Volen sorprendre als més cosmopolites amb la qualitat de les seves mandarines conreades a tan sols vint minuts de la Sagrada Família.

 Fa 10 anys el Germán un empresari amb un passat agrícola tenia un somni, aquest era  dedicar-se a la agricultura dintre de la ciutat de Barcelona, va sorgir l'oportunitat de comprar Can Carlets una antiga explotació vinícola en ruïnes a la muntanya de Collserola I va veure que era la seva oportunitat de intentar-ho. Tothom desaconsellava cultivar cítrics a Barcelona  I s'ho van prendre com un repte creien que era possible I ho volien demostrar, sabien que la  finca te un Micro clima especial, està orientada  cara al mar suavitzant les temperatures, a més la zona te una gran quantitat aigua disponible tot l'any, essencial pel cultiu de cítrics. A més tenien l'idea de cultivar arbres de fulla perenne que s'adapten perfectament al paisatge del Parc de Collserola.

A Can Carlets no trobareu maquinaria ni cambres frigorífiques a Can Carlets es cultiven les seves mandarines com ho feien el nostres avis. Ells parteixen de 3 premisses cultiu ecològic, la feina feta a ma, i venda de proximitat. Aixo els hi dona qualitat I transparència I els converteix en els únics proveïdors de mandarines ecològiques de km 0 a Barcelona.

Ara estan en plena campanya que aquest any s'ha vist endarrerida per una principi de tardor massa càlid. Ells han decidit apostar per la venta al detall a cooperatives de consum, petites tendes ecològiques, venda a particulars, restaurants I una curiosa iniciativa l'apadrinament d'arbres. Els agricultors han de buscar noves formules des-de Can Carlets ofereixen als seus padrins a part de consumir la seva fruita-del seu arbre apadrinat, l'oportunitat de visitar la finca en diversos actes que organitzen: portes obertes, cursos de compostatge, xerrades ecològiques, rutes per Collserola, volen fer partícips als seus clients de l'explotació, volen que la gent també gaudeixi del seu projecte, Conscienciar a la gent que es possible veure agricultura ecològica a 10 minuts del metro.

Des-de Can Carlets també estan mirar d'Impulsar una plataforma de sortida a altres veïns agricultors de zona, molts d'ells cuiden de les seves hortes però son gent que acaba abandonant aquestes tasques moltes vegades per la complexitat dels canals de venta son productes d' excel·lent qualitat, mimats per gent que estima la seva feina i moltes vegades no arriben al consumidor, a Collserola existeix agricultura ecològica i de qualitat i aquesta l'hem de potenciar.

PLA URBANÍSTIC 16 PORTES DE COLLSEROLA (BARCELONA)

Nou projecte per apropar Collserola i Barcelona

El setembre de 2011 l’Ajuntament de Barcelona presenta el projecte Portes de Collserola que pretén obrir la ciutat a la muntanya a partir de la definició de 16 portes que han de permetre entrellaçar el teixit urbà i els espais naturals.
El Pla General Metropolità (PGM) de Barcelona, de 1976, va qualificar Collserola com a parc forestal de protecció, fet que impedia la urbanització de l’espai que encara no estava urbanitzat, especialment a les àrees de més pendent. Malgrat aquesta classificació els espais situats entre el parc i els nuclis urbans van anar acollint durant els anys 80 i 90 diverses zones d’equipaments (sanitaris, esportius, educatius, cementiris...) i petits creixements residencials amb l’objectiu de tancar la ciutat.
D’altra banda l’any 1990 va entrar en funcionament la ronda de Dalt, una via ràpida de circumval•lació que transcorre pel nord de Barcelona. A causa del seu recorregut, per la falda de Collserola des del Besòs fins al Llobregat, suposa una barrera entre Barcelona i la serra. No obstant això la concreció final del seu traçat –per sota dels barris de muntanya, deprimit respecte a la cota urbana i amb trams coberts a Nou Barris i Pedralbes- va suavitzar aquesta barrera.
Un any més tard va entrar en funcionament l’AUTOPISTA DE VALLVIDRERA (C-16) que uneix el barri de Sarrià de Barcelona amb Sant Cugat del Vallès i que, malgrat tenir una part del recorregut en túnel i seguir més o menys el traçat de la carretera de Vallvidrera, va suposar un impacte ambiental i paisatgístic notable per la serra.

Tanmateix el creixement de Barcelona al llarg de les dècades va anar consolidant el parc de Collserola, malgrat la forta pressió urbana, com a pulmó verd i espai d’esbarjo de la ciutat, especialment per a recorreguts a peu i en bicicleta. Aquesta consideració es veia afavorida per les àmplies vistes de la ciutat i el mar des de molts punts de la serra. Amb tot, els accessos a la part barcelonina de Collserola –a part del funicular de Vallvidrera- es feien bàsicament a partir de dos espais, que sovint quedaven col•lapsats: el pla dels Maduixers (prop del funicular del Tibidabo) i la plaça Mireia (a Esplugues de Llobregat, al límit amb Barcelona). Entre aquests dos punts transcorre el passeig de les Aigües, un camí per a vianants i bicicletes d’uns deu quilòmetres, situat entre la cota 250 i 300, que és àmpliament utilitzat per la població. Durant el 2011 aquest passeig s’estava ampliant per la banda oriental, i es preveia que el 2014 arribés al límit amb Montcada i Reixac.
Més enllà dels accessos a través pla dels Maduixers i la plaça Mireia, la resta de possibles entrades al parc es veien dificultades per la manca de camins, d’aparcaments i de senyalització o per la presència de finques privades, habitatges o equipaments que actuaven com a barrera.

El 20 de setembre de 2011 el nou equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, format per Convergència i Unió (CiU), va presentar l’Esquema Director de les Portes de Collserola a Barcelona, un projecte que tenia la finalitat d’ordenar la relació entre la ciutat i la serra. En el document es reivindicava el paper de Collserola com a parc central de l’àrea metropolitana de Barcelona i els seus valors naturals i culturals malgrat la forta pressió urbana. Així s’afirmava que a Collserola hi conviuen infraestructures de serveis urbans, barris amb equipaments deficients, masies històriques, construccions fora d’ordenació, habitatges d’alt estànding, espais naturals, patrimoni arquitectònic, petits horts, ermites, pedreres abandonades i espais per a l’oci.
Segons el regidor d’Hàbitat Urbà i tercer tinent d’alcalde, Antoni Vives, es pretenia obrir Barcelona a la muntanya, tal com s’havia fet amb el mar els anys 80 i 90. L’objectiu final era aconseguir que “la natura baixi a la ciutat i que les persones puguin pujar, de manera ordenada, a la natura”. Per assolir aquesta “renaturalització” de la ciutat s’identificaven setze “portes”, enteses des d’un punt de vista geogràfic, que havien d’esdevenir corredors verds que penetressin dins els espais urbans a través de Collserola i els barris de muntanya. El projecte també buscava la millora de la qualitat urbana i natural de la façana de la ciutat amb Collserola.

Les 16 portes identificades tenien com a element comú el fet de situar-se a sud i a nord de la ronda de Dalt, per tal d’evitar que aquesta infraestructura esdevingués un límit. Es pretenia així connectar Collserola amb els espais verds situats per sota de la ronda de Dalt, com el parc de la Creueta del Coll, el turó del Putget o el parc Cervantes. També es fixava que cada una de les 16 portes tingués accés al passeig de les Aigües.

D’oest a est les portes identificades eren la porta de la Diagonal, la porta de Pedralbes, la porta de Sarrià, la porta de Vallvidrera, la porta de les Planes, la porta de Bellesguard, la porta del Tibidabo, la porta de Penitents, la porta de Sant Genís, la porta de Montbau, la porta d’Horta, la porta de Canyelles, la porta de la Guineueta, la porta de la Trinitat, la porta de Torre Baró i la porta de Ciutat Meridiana.

Tot i que les actuacions previstes estaven per definir s’avançaven alguns dels aspectes en els quals els equips participants haurien d’incidir a l’hora de desenvolupar el projecte. Entre aquests hi havia la configuració de recorreguts per a vianants, la millora dels accessos al metro, la creació d’horts urbans o ampliació dels existents, la construcció d’aparcament soterrat o en superfície, la reordenació d’equipaments previstos però encara no executats o la reforestació d’àrees en desús.

A part d’aquests elements més comuns es feia èmfasi en algunes particularitats de cada àmbit. Així per exemple a la porta de Pedralbes es proposava la integració dels espais interiors i exteriors del monestir i la recuperació d’una pedrera propera al parc de les Aigües. A la porta de Vallvidrera es demanava als equips un estudi sobre el soterrament dels trams de ferrocarril que transcorren en superfície i la seva reconversió en un eix cívic i zona de corredor verd. A la porta del Tibidabo es plantejava la prolongació del tramvia Blau fins al pla dels Maduixers i la reestructuració de l’aparcament. A la porta d’Horta es feia especial èmfasi en la reestructuració del nus viari de la ronda amb la boca nord del túnel de la Rovira i la carretera Horta-Cerdanyola per tal d’afavorir el pas de vianants. A la porta de Canyelles es proposava estudiar la possibilitat d’implantar un telefèric entre aquest barri i la finca de can Ferrer. I a la porta de la Trinitat es volia afavorir la connectivitat del parc de Chafarinas amb el parc i estudiar la connexió amb la SERRALADA DE MARINA, que comportava el creuament d’infraestructures viàries i ferroviàries.

Més enllà d’aquests aspectes, una de les actuacions possibles era la cobertura d’algun tram de la ronda de Dalt per afavorir la connexió entre la ciutat i el parc. Tot i que en el document presentat aquest punt no s’especificava cal dir que havia estat un dels aspectes més comentats durant la campanya. Així el candidat de CiU i posteriorment alcalde, Xavier Trias, havia proposat la cobertura de la ronda de Dalt en més de tres quilòmetres entre la plaça Karl Marx (on acaba el tram ja cobert de Nou Barris) i la plaça Alfonso Comín (al barri de Penitents).

Tot i que les primeres actuacions podrien estar fetes en un o dos anys, el regidor d’Hàbitat Urbà, Toni Vives, considerava que el termini d’execució seria de dos mandats. A més les reflexions que resultessin de tot el procés podrien incorporar-se al futur Pla especial del Parc Natural de Collersola.

Arran de la convocatòria del concurs de projectes per “obrir 16 portes de Collserola”, el teixit veïnal
de Nou Barris, juntament amb entitats ecologistes i tècnics de diferents disciplines, ha iniciat un procés participatiu per fer sentir la veu dels barris. Des de Can Carlets sabem que tot  això portarà polèmica en un futur, i ens preocupa que passarà amb els petits agricultors de la zona.


Adjunto el manifest dels veïns de NOU BARRIS:http://www.radiorsk.info/node/51

Cítricos y salud

Beneficios e importancia de los cítricos:

El género citrus comprende aquellas frutas con un gran porcentaje de vitamina C y ácido cítrico, responsable de su inconfundible sabor acido, como la naranja, mandarina o limón.


La importancia de estas frutas radica en su alto contenido de antioxidantes, sustancias capaces de bloquear el daño de los radicales libres (como la contaminación, el tabaco, etc.), evitar el envejecimiento prematuro del organismo y prevenir enfermedades crónicas y degenerativas como el cáncer.

De la misma forma, destacan por su aporte de vitamina C, la cual no es almacenada por el cuerpo así que es necesario obtenerla a través del consumo diario de este tipo de frutas. Esta vitamina hidrosoluble favorece la reparación de los tejidos, promueve la cicatrización, fortalece los vasos sanguíneos y mantiene huesos, encías y dientes sanos.

Son excelentes aliadas del sistema respiratorio pues aumentan las defensas, alivian las molestias de resfriados, gripes, dolor de garganta y muscular, y tienen acción antiviral y antibacteriana.

Por otro lado, los cítricos también mantienen nuestro peso ideal, al ser bajos en calorías y gracias a su elevado contenido en agua desintoxican el organismo y eliminan líquidos, condición vinculada con el sobrepeso y la obesidad.

La fibra es otro nutriente presente en los cítricos, ésta limpia el tracto digestivo, desecha grasas y toxinas, y brinda sensación de saciedad, contribuyendo a comer menos y evitar subir de peso.



Los jugos de naranja, mandarina, lima, toronja, guayaba o limón representan un verdadero coctel vitamínico, muy nutritivo y saludable. Sus beneficios abarcan múltiples afecciones, entre ellas diabetes, cálculos renales, estreñimiento, colesterol alto, várices, hemorragias, menopausia, cáncer, colitis, gastritis, reumatismo, gota, cólicos, anemia, cataratas, alergias, etc.



En cuanto a su contenido en minerales están presente: el calcio, fósforo, magnesio y cobre, pero el que más destaca es el potasio; indispensable para la buena salud del sistema nervioso, regula el porcentaje de sodio en el cuerpo y evita calambres.

La intoxicación de una clienta abre la guerra en la agricultura ecológica

Hace unos día aparecía en los medios una noticia que ponía en tela de juicio a un productor ecológico.

La noticia nos llega a Can Carlets cómo imagino que a otros productores ecológicos, con sorpresa, nosotros sabemos bien todo el trabajo que cuesta que el CCPAE certifique tu cultivo, y  todos los que nos dedicamos a esto sabemos que en cualquier momento pueden pasar a realizarte análisis pudiendo perder esta certificación si no te ciñes a las normas, y me parece bien que vengan a controlar si todo va bien, jamás hemos tenido la sensación que fuera una especie de policía ecológica más bien una gente que te ayuda a hacer las cosas bien, te aconseja y cuando tienes algún problema puedes acudir a ellos.

Cualquier agricultor puede intentar engañar y hacer la trampa, pero no creo que sea la filosofía que siguen los agricultores que deciden dedicarse a la producción ecológica, los que conozco y me rodean somos gente joven que creemos en los cambios y muchas de las cosas que se hacen en nuestra profesión no nos gustan y por eso nos dedicamos a la agricultura ecológica.

Os puedo asegurar que para nosotros sería mucho más sencillo y mucho menos laborioso dedicarnos al cultivo intensivo y vender toda nuestra fruta a un gran cliente que te compra la cosecha en el árbol antes que llegue la temporada. Pero nosotros preferimos buscar pequeños clientes, intentar que la gente se implique con el proyecto, crear consciencia ecológica y ganarnos la vida honradamente.

No estamos dispuestos a tirar todo nuestro esfuerzo por la borda para asegurarnos unos euros, no, no estamos haciendo esto para engañar, no es un timo, simplemente creemos en lo que hacemos, creemos que es el futuro frente a las grandes empresas y además nos parece un trabajo bonito y digno.

No sé si realmente este hombre ha decidido hacer trampas, para mí sería una pena, pero que quede claro nosotros tenemos muy claro que esto es una forma de vida que no vamos a traicionar.

El que quiera leer la noticia aquí dejo el enlace:
http://bit.ly/tPOblF

Restaurants KM 0?

Un total de 59 restaurants poden lluir des d'aquest moment el distintiu quilòmetre 0. Han estat seleccionats entre un total de 80 candidatures un cop comprovat que compleixen amb els requisits que exigeix Slow Food.

La comunitat més representada segueix sent Catalunya amb vint establiments, seguida del País Basc.

Amb aquest projecte es pretén contribuir a mantenir el teixit econòmic agroalimentari local, i a potenciar als productors compromesos amb la biodiversitat i a defensar la cuina de temporada.

Per Slow Food Espanya el projecte km 0 permet vincular el millor de la nostra tradició gastronòmica i culinària amb els aliments locals i amb la producció biosaludable

Criteris perquè un plat sigui considerat "quilòmetre 0":

Añadir leyenda

·         Que un 40% dels ingredients siguin locals, incloent l'ingredient principal. Això implica que el restaurant els compri directament al productor, i aquest els hagi produït a menys de 100 quilòmetres.

·         El 60% dels ingredients restants hauran de pertànyer a l'Arca del Gust o bé ser Baluards o tenir certificació ecològica.

·         Cap plat podrà tenir aliments transgènics o animals que hagin menjat transgènics.

Normes per al restaurant:

·         Perquè un restaurant pugui entrar a la guia ha de tenir, almenys 5 plats "quilòmetre 0" durant tot l'any.Aquests plats poden estar distribuïts a la carta, en un menú, en recomanacions, suggeriments, etc..

·         Durant tot l'any el restaurant haurà de comprar, com a mínim cinc productes de l'Arca del Gust d'Slow Food, de forma constant i mitjançant la presentació de factures, acreditarà el seu ús quotidià.

·         Haurà comprar, com a mínim, a cinc productors de tipologia diferent, que estiguin establerts a menys de 100 km del restaurant. Com a mínim, un d'aquests haurà de produir verdures.

·         El restaurant lliurarà al convivium d'Slow Food més proper, la fitxa de dades, en el termini requerit per Slow Food Espanya.

·         El restaurant que presenti la seva candidatura per primera vegada haurà d'acreditar el compliment dels requisits d'aquest document, com a mínim tres mesos abans del lliurament de la fitxa de dades.

Tipologia de productors amb criteris de de producció:

·         Forners: Que utilitzin farines ecològiques nacionals, de varietats antigues de gra. Que utilitzin llevat mare i receptes tradicionals de la zona.

·         Xarcuters: s'utilitzaran productes ecològics (amb certificació o sense) i sense additius.

·         Viticultors i óleocultors: Seran respectuosos amb el medi ambient i utilitzar varietats autòctones.

·         Formatgers (també per a altres productes lactis): Utilitzaran llets procedents d'animals alimentats sense transgènics i animals procedents del propi ramat que pasturin i que mengin productes ecològics.

·         Ramaders: Produiran de forma ecològica, sense aliments transgènics per als animals.

·         Compra directa a productors de fruita i verdura: produiran de forma respectuosa amb el medi ambient (amb certificació ecològica o sense).

·         Per al peix: haurà de procedir de pesques sostenibles (mirar annex d'arts de pesca permeses), (mirar annex de llista d'espècies en risc d'extinció que no estan permeses en plats de Km 0).

·         Altres: sal, sucre, xocolata, Arca del Gust, etc..

Per més informació: http://slowfood.es/

Esta semana a la cocina con Mandarinas Ecológicas

Que hay mejor que juntar tus dos grandes pasiones, para mí son cocinar y la agricultura. Cercana ya la cosecha de nuestras mandarinas ecológicas, estoy impaciente por degustar alguno de estos platos. Que los disfrutéis.

Sorbete de Mandarina al Cava (4 personas) 3/4 l de zumo de mandarina. 300 g de azúcar. 4 g de piel de mandarina. 10 cl de zumo de limón. 1/2 l cava brut.

Comenzamos exprimiendo mandarinas hasta obtener 3/4 l de zumo de mandarina. Ponemos al fuego la mitad del zumo de mandarina, junto con el azúcar, y lo retiramos justo antes de que se ponga a hervir. Cortamos la piel de mandarina bien fina, sin alcanzar la parte blanca, y la añadimos al zumo. Cuando hayan pasado 10 minutos, añadimos el zumo de mandarina restante y el zumo de limón, y lo dejamos enfriar en la nevera, unas 6 horas a cuatro grados. Posteriormente, añadimos el cava y lo introducimos en el congelador, removeremos la mezcla cada 10 minutos, hasta obtener la consistencia deseada.

Mermelada de Mandarina. 1 kilo de mandarinas. 1 limón, el zumo. 1 kilo de azúcar.

Primero pelar y quitar huesos a las mandarinas.. Poner la fruta troceada en un cazo, añadir el zumo del limón, junto con la mandarina y un trozo de piel de 3 centímetros de está. Poner el azúcar y seguidamente ponerlo al fuego, removiendo sin parar, con una cuchara de madera para que no se quede pegado a la base del cazo. Remover hasta que se deshaga y finalmente ponerlo en botes de vidrio y a la nevera. Una vez frío a las cinco horas ya se podrá comer

Pollo a la Mandarina (4 personas) 1 pollo. 3 cucharadas de mantequilla. Jugo de 5 mandarinas. 3 zanahorias. 3 tomates. 2 cebollas. 1/2 taza de agua. Alcaparras. Sal.

Dorar bien las presas de un pollo en una olla, con mantequilla. Luego, agregar el jugo mandarinas, zanahorias partidas en tiritas, tomates en rebanadas delgadas, cebollas en tajadas, pedacitos de mantequilla, alcaparras, sal y media taza de agua. Tapar y dejar a fuego lento para que no se pegue.       Flan de Mandarina 2/3 de taza de zumo de mandarina 1 cucharada de cáscara de mandarina 1/3 de taza de azúcar. 1 cucharada de mantequilla. 2 yemas de huevo. 3 cucharadas de harina. 2/3 de taza de leche semidesnatada. 3 claras de huevo. * Nota: La piel de los cítricos puede contener sustancias tóxicas si no están cultivadas con el sistema de agricultura ecológica, por lo que se recomienda utilizar peladuras de naranjas cultivadas de esta forma Precalentamos el horno. Untamos con mantequilla un plato refractario de 20 cm. de diámetro y 5 de hondo. Mezclamos el azúcar, la cáscara de mandarina y la mantequilla en un cuenco grande. Mezclamos con las yemas de huevo y la harina. Mezclamos el jugo de mandarina y la leche, batimos las claras de huevo en otro cuenco grande a punto de nieve. Unimos las claras a la mezcla de mandarina y leche. Preparamos un molde donde disponemos la mezcla, y cocinamos al baño maría hasta que la esponja esté firme, alrededor de 45 minutos. Sírvase frío.