viernes, 16 de diciembre de 2011

Can Carlets posa el seu granet de sorra per tal d'ajudar la campanya solidaria Avismón-Catalunya.

Recollida d'aliments per als avis necessitats 16 desembre 2011 Rbla.Catalunya cantonada Córsega.

Val la pena fer un cop de ma.

Sobre Avismón

L'any 1996, un grup de persones de diferents àmbits professionals, sensibilitzats per les problemàtiques de la gent gran, creen Avismón-Catalunya,, amb l'objectiu principal de pal·liar la solitud de persones grans que viuen soles al seu domicili. No obstant, anem més enllà i intentem vetllar perquè totes les necessitats que pugui tenir una persona gran estiguin cobertes, cercant per a ella recursos, públics o privats, adreçats a aquest col·lectiu.
Al març de 2010, ens vàrem transformar en Fundació Privada Avismón-Catalunya, consolidant d'aquesta manera la nostra personalitat jurídica.


A hores d'ara hem assolit l'objectiu de convertir-nos en un punt de referència sòlid en la complexa realitat de la vellesa, gràcies a la transparència, la professionalitat i la independència de les nostres actuacions que ens han valgut el reconeixement i el respecte de la societat catalana.

Es tracta d'un col·lectiu de persones grans format per homes i dones la majoria dels quals tenen aquest perfil:

Són senyors i senyores vidus/viudes, o bé solters/solteres, majors de 80 anys que viuen amb una mínima pensió i en un pis de lloguer de renda antiga.

Ens demanen ajut perquè manifesten un fort sentiment de solitud i tenen una xarxa social molt dèbil, o bé no tenen família, o en tenen, però hi ha hagut algun trencament.

A vegades, malgrat que hi ha una bona relació i la família compleix amb ells, per diferents circumstàncies vitals no poden acompanyar el seu familiar tot el temps que necessitaria i per això demanen el suport d'un voluntari perquè el seu familiar no se senti tan sol, i pugui mantenir els vincles amb el seu entorn social.

Novament ens apropem a Nadal i tornarem a fer la recollida d'aliments per poder portar un lot als avis que assistim; la resta sobrant els anirem repartint mensualment a la nostra gent gran que, a causa del poc que cobren, no poden cobrir les seves despeses fixes.

Amb la finalitat de reforçar aquesta campanya, a les nostres oficines del carrer Jocs Florals, com cada any, hem habilitat un punt de recollida de queviures que restarà obert fins a final del mes de gener. L'objectiu és tenir recursos suficients pel lliurament dels lots periòdics, per la qual cosa la rebuda d'aliments durant la resta de l'any és molt apreciada.

Extret de la web: www.avismon.org

viernes, 2 de diciembre de 2011

Mandarines a Collserola?

Si ens apropem a la faldilla de la muntanya de Collserola, concretament a la part d'Horta, trobarem una preciosa masia totalment restaurada i habilitada: es la Masia Can Carlets. En aquesta Masia es cultiven de forma ecològica des de fa 4 mes de anys mes de dos mil dos-cents mandariners. En una societat de nous productes alimentaris, Can Carlets torna a la tradicionalitat per trencar amb la massificació urbana. Volen sorprendre als més cosmopolites amb la qualitat de les seves mandarines conreades a tan sols vint minuts de la Sagrada Família.

 Fa 10 anys el Germán un empresari amb un passat agrícola tenia un somni, aquest era  dedicar-se a la agricultura dintre de la ciutat de Barcelona, va sorgir l'oportunitat de comprar Can Carlets una antiga explotació vinícola en ruïnes a la muntanya de Collserola I va veure que era la seva oportunitat de intentar-ho. Tothom desaconsellava cultivar cítrics a Barcelona  I s'ho van prendre com un repte creien que era possible I ho volien demostrar, sabien que la  finca te un Micro clima especial, està orientada  cara al mar suavitzant les temperatures, a més la zona te una gran quantitat aigua disponible tot l'any, essencial pel cultiu de cítrics. A més tenien l'idea de cultivar arbres de fulla perenne que s'adapten perfectament al paisatge del Parc de Collserola.

A Can Carlets no trobareu maquinaria ni cambres frigorífiques a Can Carlets es cultiven les seves mandarines com ho feien el nostres avis. Ells parteixen de 3 premisses cultiu ecològic, la feina feta a ma, i venda de proximitat. Aixo els hi dona qualitat I transparència I els converteix en els únics proveïdors de mandarines ecològiques de km 0 a Barcelona.

Ara estan en plena campanya que aquest any s'ha vist endarrerida per una principi de tardor massa càlid. Ells han decidit apostar per la venta al detall a cooperatives de consum, petites tendes ecològiques, venda a particulars, restaurants I una curiosa iniciativa l'apadrinament d'arbres. Els agricultors han de buscar noves formules des-de Can Carlets ofereixen als seus padrins a part de consumir la seva fruita-del seu arbre apadrinat, l'oportunitat de visitar la finca en diversos actes que organitzen: portes obertes, cursos de compostatge, xerrades ecològiques, rutes per Collserola, volen fer partícips als seus clients de l'explotació, volen que la gent també gaudeixi del seu projecte, Conscienciar a la gent que es possible veure agricultura ecològica a 10 minuts del metro.

Des-de Can Carlets també estan mirar d'Impulsar una plataforma de sortida a altres veïns agricultors de zona, molts d'ells cuiden de les seves hortes però son gent que acaba abandonant aquestes tasques moltes vegades per la complexitat dels canals de venta son productes d' excel·lent qualitat, mimats per gent que estima la seva feina i moltes vegades no arriben al consumidor, a Collserola existeix agricultura ecològica i de qualitat i aquesta l'hem de potenciar.

martes, 22 de noviembre de 2011

PLA URBANÍSTIC 16 PORTES DE COLLSEROLA (BARCELONA)

Nou projecte per apropar Collserola i Barcelona

El setembre de 2011 l’Ajuntament de Barcelona presenta el projecte Portes de Collserola que pretén obrir la ciutat a la muntanya a partir de la definició de 16 portes que han de permetre entrellaçar el teixit urbà i els espais naturals.
El Pla General Metropolità (PGM) de Barcelona, de 1976, va qualificar Collserola com a parc forestal de protecció, fet que impedia la urbanització de l’espai que encara no estava urbanitzat, especialment a les àrees de més pendent. Malgrat aquesta classificació els espais situats entre el parc i els nuclis urbans van anar acollint durant els anys 80 i 90 diverses zones d’equipaments (sanitaris, esportius, educatius, cementiris...) i petits creixements residencials amb l’objectiu de tancar la ciutat.
D’altra banda l’any 1990 va entrar en funcionament la ronda de Dalt, una via ràpida de circumval•lació que transcorre pel nord de Barcelona. A causa del seu recorregut, per la falda de Collserola des del Besòs fins al Llobregat, suposa una barrera entre Barcelona i la serra. No obstant això la concreció final del seu traçat –per sota dels barris de muntanya, deprimit respecte a la cota urbana i amb trams coberts a Nou Barris i Pedralbes- va suavitzar aquesta barrera.
Un any més tard va entrar en funcionament l’
AUTOPISTA DE VALLVIDRERA (C-16) que uneix el barri de Sarrià de Barcelona amb Sant Cugat del Vallès i que, malgrat tenir una part del recorregut en túnel i seguir més o menys el traçat de la carretera de Vallvidrera, va suposar un impacte ambiental i paisatgístic notable per la serra.
Tanmateix el creixement de Barcelona al llarg de les dècades va anar consolidant el parc de Collserola, malgrat la forta pressió urbana, com a pulmó verd i espai d’esbarjo de la ciutat, especialment per a recorreguts a peu i en bicicleta. Aquesta consideració es veia afavorida per les àmplies vistes de la ciutat i el mar des de molts punts de la serra. Amb tot, els accessos a la part barcelonina de Collserola –a part del funicular de Vallvidrera- es feien bàsicament a partir de dos espais, que sovint quedaven col•lapsats: el pla dels Maduixers (prop del funicular del Tibidabo) i la plaça Mireia (a Esplugues de Llobregat, al límit amb Barcelona). Entre aquests dos punts transcorre el passeig de les Aigües, un camí per a vianants i bicicletes d’uns deu quilòmetres, situat entre la cota 250 i 300, que és àmpliament utilitzat per la població. Durant el 2011 aquest passeig s’estava ampliant per la banda oriental, i es preveia que el 2014 arribés al límit amb Montcada i Reixac.
Més enllà dels accessos a través pla dels Maduixers i la plaça Mireia, la resta de possibles entrades al parc es veien dificultades per la manca de camins, d’aparcaments i de senyalització o per la presència de finques privades, habitatges o equipaments que actuaven com a barrera.


El 20 de setembre de 2011 el nou equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, format per Convergència i Unió (CiU), va presentar l’Esquema Director de les Portes de Collserola a Barcelona, un projecte que tenia la finalitat d’ordenar la relació entre la ciutat i la serra. En el document es reivindicava el paper de Collserola com a parc central de l’àrea metropolitana de Barcelona i els seus valors naturals i culturals malgrat la forta pressió urbana. Així s’afirmava que a Collserola hi conviuen infraestructures de serveis urbans, barris amb equipaments deficients, masies històriques, construccions fora d’ordenació, habitatges d’alt estànding, espais naturals, patrimoni arquitectònic, petits horts, ermites, pedreres abandonades i espais per a l’oci.
Segons el regidor d’Hàbitat Urbà i tercer tinent d’alcalde, Antoni Vives, es pretenia obrir Barcelona a la muntanya, tal com s’havia fet amb el mar els anys 80 i 90. L’objectiu final era aconseguir que “la natura baixi a la ciutat i que les persones puguin pujar, de manera ordenada, a la natura”. Per assolir aquesta “renaturalització” de la ciutat s’identificaven setze “portes”, enteses des d’un punt de vista geogràfic, que havien d’esdevenir corredors verds que penetressin dins els espais urbans a través de Collserola i els barris de muntanya. El projecte també buscava la millora de la qualitat urbana i natural de la façana de la ciutat amb Collserola.

Les 16 portes identificades tenien com a element comú el fet de situar-se a sud i a nord de la ronda de Dalt, per tal d’evitar que aquesta infraestructura esdevingués un límit. Es pretenia així connectar Collserola amb els espais verds situats per sota de la ronda de Dalt, com el parc de la Creueta del Coll, el turó del Putget o el parc Cervantes. També es fixava que cada una de les 16 portes tingués accés al passeig de les Aigües.

D’oest a est les portes identificades eren la porta de la Diagonal, la porta de Pedralbes, la porta de Sarrià, la porta de Vallvidrera, la porta de les Planes, la porta de Bellesguard, la porta del Tibidabo, la porta de Penitents, la porta de Sant Genís, la porta de Montbau, la porta d’Horta, la porta de Canyelles, la porta de la Guineueta, la porta de la Trinitat, la porta de Torre Baró i la porta de Ciutat Meridiana.

Tot i que les actuacions previstes estaven per definir s’avançaven alguns dels aspectes en els quals els equips participants haurien d’incidir a l’hora de desenvolupar el projecte. Entre aquests hi havia la configuració de recorreguts per a vianants, la millora dels accessos al metro, la creació d’horts urbans o ampliació dels existents, la construcció d’aparcament soterrat o en superfície, la reordenació d’equipaments previstos però encara no executats o la reforestació d’àrees en desús.

A part d’aquests elements més comuns es feia èmfasi en algunes particularitats de cada àmbit. Així per exemple a la porta de Pedralbes es proposava la integració dels espais interiors i exteriors del monestir i la recuperació d’una pedrera propera al parc de les Aigües. A la porta de Vallvidrera es demanava als equips un estudi sobre el soterrament dels trams de ferrocarril que transcorren en superfície i la seva reconversió en un eix cívic i zona de corredor verd. A la porta del Tibidabo es plantejava la prolongació del tramvia Blau fins al pla dels Maduixers i la reestructuració de l’aparcament. A la porta d’Horta es feia especial èmfasi en la reestructuració del nus viari de la ronda amb la boca nord del túnel de la Rovira i la carretera Horta-Cerdanyola per tal d’afavorir el pas de vianants. A la porta de Canyelles es proposava estudiar la possibilitat d’implantar un telefèric entre aquest barri i la finca de can Ferrer. I a la porta de la Trinitat es volia afavorir la connectivitat del parc de Chafarinas amb el parc i estudiar la connexió amb la
SERRALADA DE MARINA, que comportava el creuament d’infraestructures viàries i ferroviàries.

Més enllà d’aquests aspectes, una de les actuacions possibles era la cobertura d’algun tram de la ronda de Dalt per afavorir la connexió entre la ciutat i el parc. Tot i que en el document presentat aquest punt no s’especificava cal dir que havia estat un dels aspectes més comentats durant la campanya. Així el candidat de CiU i posteriorment alcalde, Xavier Trias, havia proposat la cobertura de la ronda de Dalt en més de tres quilòmetres entre la plaça Karl Marx (on acaba el tram ja cobert de Nou Barris) i la plaça Alfonso Comín (al barri de Penitents).

Tot i que les primeres actuacions podrien estar fetes en un o dos anys, el regidor d’Hàbitat Urbà, Toni Vives, considerava que el termini d’execució seria de dos mandats. A més les reflexions que resultessin de tot el procés podrien incorporar-se al futur Pla especial del Parc Natural de Collersola.

Arran de la convocatòria del concurs de projectes per “obrir 16 portes de Collserola”, el teixit veïnal
de Nou Barris, juntament amb entitats ecologistes i tècnics de diferents disciplines, ha iniciat un procés participatiu per fer sentir la veu dels barris. Des de Can Carlets sabem que tot  això portarà polèmica en un futur, i ens preocupa que passarà amb els petits agricultors de la zona.


Adjunto el manifest dels veïns de NOU BARRIS:http://www.radiorsk.info/node/51

jueves, 10 de noviembre de 2011

Cítricos y salud

Beneficios e importancia de los cítricos:
El género citrus comprende aquellas frutas con un gran porcentaje de vitamina C y ácido cítrico, responsable de su inconfundible sabor acido, como la naranja, mandarina o limón.


La importancia de estas frutas radica en su alto contenido de antioxidantes, sustancias capaces de bloquear el daño de los radicales libres (como la contaminación, el tabaco, etc.), evitar el envejecimiento prematuro del organismo y prevenir enfermedades crónicas y degenerativas como el cáncer.

De la misma forma, destacan por su aporte de vitamina C, la cual no es almacenada por el cuerpo así que es necesario obtenerla a través del consumo diario de este tipo de frutas. Esta vitamina hidrosoluble favorece la reparación de los tejidos, promueve la cicatrización, fortalece los vasos sanguíneos y mantiene huesos, encías y dientes sanos.

Son excelentes aliadas del sistema respiratorio pues aumentan las defensas, alivian las molestias de resfriados, gripes, dolor de garganta y muscular, y tienen acción antiviral y antibacteriana.

Por otro lado, los cítricos también mantienen nuestro peso ideal, al ser bajos en calorías y gracias a su elevado contenido en agua desintoxican el organismo y eliminan líquidos, condición vinculada con el sobrepeso y la obesidad.







La fibra es otro nutriente presente en los cítricos, ésta limpia el tracto digestivo, desecha grasas y toxinas, y brinda sensación de saciedad, contribuyendo a comer menos y evitar subir de peso.



Los jugos de naranja, mandarina, lima, toronja, guayaba o limón representan un verdadero coctel vitamínico, muy nutritivo y saludable. Sus beneficios abarcan múltiples afecciones, entre ellas diabetes, cálculos renales, estreñimiento, colesterol alto, várices, hemorragias, menopausia, cáncer, colitis, gastritis, reumatismo, gota, cólicos, anemia, cataratas, alergias, etc.



En cuanto a su contenido en minerales están presente: el calcio, fósforo, magnesio y cobre, pero el que más destaca es el potasio; indispensable para la buena salud del sistema nervioso, regula el porcentaje de sodio en el cuerpo y evita calambres.


lunes, 31 de octubre de 2011

La intoxicación de una clienta abre la guerra en la agricultura ecológica

Hace unos día aparecía en los medios una noticia que ponía en tela de juicio a un productor ecológico.
La noticia nos llega a Can Carlets cómo imagino que a otros productores ecológicos, con sorpresa, nosotros sabemos bien todo el trabajo que cuesta que el CCPAE certifique tu cultivo, y  todos los que nos dedicamos a esto sabemos que en cualquier momento pueden pasar a realizarte análisis pudiendo perder esta certificación si no te ciñes a las normas, y me parece bien que vengan a controlar si todo va bien, jamás hemos tenido la sensación que fuera una especie de policía ecológica más bien una gente que te ayuda a hacer las cosas bien, te aconseja y cuando tienes algún problema puedes acudir a ellos.

Cualquier agricultor puede intentar engañar y hacer la trampa, pero no creo que sea la filosofía que siguen los agricultores que deciden dedicarse a la producción ecológica, los que conozco y me rodean somos gente joven que creemos en los cambios y muchas de las cosas que se hacen en nuestra profesión no nos gustan y por eso nos dedicamos a la agricultura ecológica.

Os puedo asegurar que para nosotros sería mucho más sencillo y mucho menos laborioso dedicarnos al cultivo intensivo y vender toda nuestra fruta a un gran cliente que te compra la cosecha en el árbol antes que llegue la temporada. Pero nosotros preferimos buscar pequeños clientes, intentar que la gente se implique con el proyecto, crear consciencia ecológica y ganarnos la vida honradamente.

No estamos dispuestos a tirar todo nuestro esfuerzo por la borda para asegurarnos unos euros, no, no estamos haciendo esto para engañar, no es un timo, simplemente creemos en lo que hacemos, creemos que es el futuro frente a las grandes empresas y además nos parece un trabajo bonito y digno.

No sé si realmente este hombre ha decidido hacer trampas, para mí sería una pena, pero que quede claro nosotros tenemos muy claro que esto es una forma de vida que no vamos a traicionar.


El que quiera leer la noticia aquí dejo el enlace:
http://bit.ly/tPOblF

jueves, 13 de octubre de 2011

Restaurants KM 0?

Un total de 59 restaurants poden lluir des d'aquest moment el distintiu quilòmetre 0. Han estat seleccionats entre un total de 80 candidatures un cop comprovat que compleixen amb els requisits que exigeix Slow Food.

La comunitat més representada segueix sent Catalunya amb vint establiments, seguida del País Basc.

Amb aquest projecte es pretén contribuir a mantenir el teixit econòmic agroalimentari local, i a potenciar als productors compromesos amb la biodiversitat i a defensar la cuina de temporada.

Per Slow Food Espanya el projecte km 0 permet vincular el millor de la nostra tradició gastronòmica i culinària amb els aliments locals i amb la producció biosaludable

Criteris perquè un plat sigui considerat "quilòmetre 0":
Añadir leyenda


·         Que un 40% dels ingredients siguin locals, incloent l'ingredient principal. Això implica que el restaurant els compri directament al productor, i aquest els hagi produït a menys de 100 quilòmetres.

·         El 60% dels ingredients restants hauran de pertànyer a l'Arca del Gust o bé ser Baluards o tenir certificació ecològica.

·         Cap plat podrà tenir aliments transgènics o animals que hagin menjat transgènics.

Normes per al restaurant:

·         Perquè un restaurant pugui entrar a la guia ha de tenir, almenys 5 plats "quilòmetre 0" durant tot l'any.Aquests plats poden estar distribuïts a la carta, en un menú, en recomanacions, suggeriments, etc..

·         Durant tot l'any el restaurant haurà de comprar, com a mínim cinc productes de l'Arca del Gust d'Slow Food, de forma constant i mitjançant la presentació de factures, acreditarà el seu ús quotidià.

·         Haurà comprar, com a mínim, a cinc productors de tipologia diferent, que estiguin establerts a menys de 100 km del restaurant. Com a mínim, un d'aquests haurà de produir verdures.

·         El restaurant lliurarà al convivium d'Slow Food més proper, la fitxa de dades, en el termini requerit per Slow Food Espanya.

·         El restaurant que presenti la seva candidatura per primera vegada haurà d'acreditar el compliment dels requisits d'aquest document, com a mínim tres mesos abans del lliurament de la fitxa de dades.


Tipologia de productors amb criteris de de producció:

·         Forners: Que utilitzin farines ecològiques nacionals, de varietats antigues de gra. Que utilitzin llevat mare i receptes tradicionals de la zona.

·         Xarcuters: s'utilitzaran productes ecològics (amb certificació o sense) i sense additius.

·         Viticultors i óleocultors: Seran respectuosos amb el medi ambient i utilitzar varietats autòctones.

·         Formatgers (també per a altres productes lactis): Utilitzaran llets procedents d'animals alimentats sense transgènics i animals procedents del propi ramat que pasturin i que mengin productes ecològics.

·         Ramaders: Produiran de forma ecològica, sense aliments transgènics per als animals.

·         Compra directa a productors de fruita i verdura: produiran de forma respectuosa amb el medi ambient (amb certificació ecològica o sense).

·         Per al peix: haurà de procedir de pesques sostenibles (mirar annex d'arts de pesca permeses), (mirar annex de llista d'espècies en risc d'extinció que no estan permeses en plats de Km 0).

·         Altres: sal, sucre, xocolata, Arca del Gust, etc..

Per més informació: http://slowfood.es/

miércoles, 5 de octubre de 2011

Esta semana a la cocina con Mandarinas Ecológicas

Que hay mejor que juntar tus dos grandes pasiones, para mí son cocinar y la agricultura. Cercana ya la cosecha de nuestras mandarinas ecológicas, estoy impaciente por degustar alguno de estos platos. Que los disfrutéis.

Sorbete de Mandarina al Cava (4 personas)


3/4 l de zumo de mandarina.
300 g de azúcar.
4 g de piel de mandarina.
10 cl de zumo de limón.
1/2 l cava brut.
Comenzamos exprimiendo mandarinas hasta obtener 3/4 l de zumo de mandarina. Ponemos al fuego la mitad del zumo de mandarina, junto con el azúcar, y lo retiramos justo antes de que se ponga a hervir. Cortamos la piel de mandarina bien fina, sin alcanzar la parte blanca, y la añadimos al zumo.

Cuando hayan pasado 10 minutos, añadimos el zumo de mandarina restante y el zumo de limón, y lo dejamos enfriar en la nevera, unas 6 horas a cuatro grados. Posteriormente, añadimos el cava y lo introducimos en el congelador, removeremos la mezcla cada 10 minutos, hasta obtener la consistencia deseada.



Mermelada de Mandarina.


1 kilo de mandarinas.
1 limón, el zumo.
1 kilo de azúcar.


Primero pelar y quitar huesos a las mandarinas.. Poner la fruta troceada en un cazo, añadir el zumo del limón, junto con la mandarina y un trozo de piel de 3 centímetros de está.

Poner el azúcar y seguidamente ponerlo al fuego, removiendo sin parar, con una cuchara de madera para que no se quede pegado a la base del cazo. Remover hasta que se deshaga y finalmente ponerlo en botes de vidrio y a la nevera. Una vez frío a las cinco horas ya se podrá comer



Pollo a la Mandarina (4 personas)


1 pollo.
3 cucharadas de mantequilla.
Jugo de 5 mandarinas.
3 zanahorias.
3 tomates.
2 cebollas.
1/2 taza de agua.
Alcaparras.
Sal.

Dorar bien las presas de un pollo en una olla, con mantequilla. Luego, agregar el jugo mandarinas, zanahorias partidas en tiritas, tomates en rebanadas delgadas, cebollas en tajadas, pedacitos de mantequilla, alcaparras, sal y media taza de agua. Tapar y dejar a fuego lento para que no se pegue.

     
Flan de Mandarina


2/3 de taza de zumo de mandarina
1 cucharada de cáscara de mandarina
1/3 de taza de azúcar.
1 cucharada de mantequilla.
2 yemas de huevo.
3 cucharadas de harina.
2/3 de taza de leche semidesnatada.
3 claras de huevo.

* Nota: La piel de los cítricos puede contener sustancias tóxicas si no están cultivadas con el sistema
de agricultura ecológica, por lo que se recomienda utilizar peladuras de naranjas cultivadas de esta
forma
Precalentamos el horno. Untamos con mantequilla un plato refractario de 20 cm. de diámetro y 5 de hondo. Mezclamos el azúcar, la cáscara de mandarina y la mantequilla en un cuenco grande. Mezclamos con las yemas de huevo y la harina. Mezclamos el jugo de mandarina y la leche, batimos las claras de huevo en otro cuenco grande a punto de nieve. Unimos las claras a la mezcla de mandarina y leche.

Preparamos un molde donde disponemos la mezcla, y cocinamos al baño maría hasta que la esponja esté firme, alrededor de 45 minutos. Sírvase frío.

lunes, 26 de septiembre de 2011

El Informe Agricultura para el Desarollo del Banco Mundial

El mensaje general del Informe Agricultura para el desarrollo es que, la agricultura es un instrumento de desarrollo fundamental para alcanzar el objetivo del milenio, este objetivo es, el de reducir la proporción de hambre y pobreza para el año 2015. Esta conclusión nos la hace saber el presidente del Banco Mundial el sr.Robert Bruce Zoellick, que entre otras cosas, fue uno de los propulsores de la guerra de Iraq , además de ser uno de los principales asesores, junto a Condolezza Rize, de política exterior de George W.Bush. Con estos antecedentes cuesta un poco tomarse en serio dicho informe, no dudo del buen hacer de los que lo han redactado, pero si dudo que no exista en este informe importantes intereses políticos norte americanos.

En el informe se dice que con la agricultura por sí sola no bastará para reducir en forma masiva la pobreza, pero que esta es un instrumento fundamental para reducirla. La agricultura contribuye al desarrollo y es esencial incrementar y estabilizar la producción nacional a fin de garantizar la seguridad alimentaria, personalmente creo que hablar de seguridad alimentaría tiene sentido para países en proceso de transformación y países urbanizados, pero en ningún caso, para los que en el informe se les llama países agrícolas (subdesarrollados o países de sur), algunos miembros de la OMC han hecho hincapié en que no puede abordarse la seguridad alimentaria, el desarrollo rural y las cuestiones ambientales sin mantener y apoyar la producción agropecuaria interna. Es preciso que las normas multilaterales garanticen que sigan existiendo diversos tipos de agricultura, y no sólo las explotaciones agrícolas más productivas en zonas de alto potencial.

El informe sigue diciendo que, la agricultura puede ser motor principal del crecimiento general en los países agrícolas, teniendo en cuenta que estos alimentos no son del todo comercializables debido a los altos costos de transacción y la prevalencia de alimentos básicos. Se sabe que la población agrícola exige subsidios y protección para evitar grandes brechas económicas entre población rural y urbana, pero yo me pregunto, qué cantidad de subsidios tendría que recibir un país en vías de desarrollo, no sería demasiado contando que más de la mitad de la población mundial son población rural, y además concentrada en estos países agrícolas.

Se proponen medidas para la sostenibilidad de explotaciones a pequeña escala mejorando los incentivos de precios calidad y cantidad de inversión publica, reducir los costos de transacción y los riesgos en los mercados de alimentos básicos, disminución de los impuestos, personalmente creo que se debería fomentar e informar acerca de microcréditos, que dan acceso a crédito sin exigir garantía formal, se está demostrando que es un arma muy competitiva en pequeños agricultores, y apoyar estas innovaciones a nivel estatal, recordar que la participación activa de la mujer mejora la eficacia en estos procesos.

Creo que el informe olvida uno de los principales problemas para estos países agrícolas, la deuda externa. Dos instituciones Banco Mundial, Fondo Monetario Internacinal y la banca privada comenzaron a prestar grandes cantidades de dinero con muy pocas garantías de devolución, pero con un aval, el del propio pueblo solicitante, a veces esta deuda tiene unos intereses tan altos que el pueblo no puede pagar frenando así fuertemente su capacidad de desarrollo, otro de los factores determinantes creo que son

las multinacionales, esto se puede ver en el cultivo del algodón, que lleva a muchos países como Uzbequistán presionar a los niños a cosecharlo para luego venderlo a empresas multinacionales que pagan el kilo de esta fibra a más de dos euros cuando al trabajador se le abonan unos tres céntimos.

EL problema de la hambruna más bien suele ser el fruto de acciones intencionadas de los seres humanos. Las grandes carencias de alimento no son consecuencia de la falta de comida, salvo cuando se producen sequías o grandes plagas. En muchas ocasiones el hambre es fruto de causas políticas, como la acción de guerrillas que utilizan el alimento como arma para socavar apoyos al gobierno, o viceversa. En el Genocidio de Barra miles de personas murieron de hambre al cortar el gobierno de Nigeria el suministro de ayuda humanitaria a la población de las zonas separatistas. Algo parecido sucedía en Etiopía la cual destinaba grandes recursos a luchar contra los independentistas de Eritrea y posteriormente contra el ejército invasor de Somalia mientras la población se moría de hambre, es decir en muchos casos son problemas políticos, étnicos o de religión. Creo que este informe tan sólo es un pequeño parche, para callar a ciertos sectores de la sociedad y por decir que en los países desarrollados estamos haciendo algo para paliar este gran mal que es el hambre en el mundo.

En este enlace podeis leer el informe completo:

miércoles, 14 de septiembre de 2011

L'agricultura de proximitat un gran pas per aturar el canvi climàtic

La producció agrícola i ramadera, associada al consum de proximitat, poden ser una solució racional en la lluita per millorar el medi ambient i frenar el canvi climàtic. El canvi climàtic pot agreujar les conseqüències de l’abandonament de les activitats agràries i forestals aixì com els canvis en l’ús del sòl, processos que representen un factor de canvi afegit tant o mes important que el propi canvi climàtic.




Com a solució racional, que no única, per lluitar contra els efectes del canvi climàtic, des de fa temps s’està treballant amb iniciatives que fomentin l’anomenada agricultura i ramaderia de proximitat, però també el comerç de proximitat, la venda directe, el model Km.0 i d’altres formes que ens permetin aconseguir un mes gran valor afegit als nostres productes, i, per altre banda, contribuir a pal.liar els efectes que s’estan generant sobre el clima con a resultat de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, es evident que la proximitat de la producció al consum redueix de forma considerable el circuit de comercialització i per tant s’estalvien despeses de transport, es redueix la utilització d’envasos i material d’embalatge, i per tant el volum de deixalles, i al temps pot ser un sistema de producció d’aliments que ajudi a millorar el medi ambient i lluitar de forma eficient contra el canvi climàtic per la reducció de les emissions de CO2 generades, sobretot, pels vehicles de transport.



Altres avantatges l’agricultura i ramaderia de proximitat, es la valorització que la mateixa en fa dels espais periurbans no urbanitzats, mitjançant models territorials agroindustrials i la possibilitat de disposar de productes agraris de qualitat i artesanals, a través del foment, promoció i comercialització d’aquests productes, i sobretot que son productes que estan poc sotmesos a la volatilitat dels preus en raó de que estem parlant de circuits curts de comercialització, i per tant els intermediaris es redueixen a la mínima expressió, la qual cosa va també en favor del consumidor perquè pot disposar de productes sans, segurs, saludables i a uns preus mes ajustats a la realitat de producció.

 

Des de fa mes de vint anys, els científics ja ens venen alertant sobre l’impacte del canvi climàtic i que de continuar en aquesta línia, sense cap tipus de correcció, l’any 2020, es a dir dins de 9 anys, ja no es podrà alimentar, ni que es vulgui, a la totalitat de la població humana, i per tant entrarem en l’anomenat “cataclisme alimentari”. Per tant ens cal una acció clara i decidida de tirar endavant mesures tendents a evitar arribar a aquesta situació, la qual cosa passa per reduir les emissions de gasos que contribueixen a l’escalfament global, i en particular els provinents de l’activitat agrària, considerada aquesta en el seu conjunt.

El projecte PESETA: “Projecció d’impactes econòmics del canvi climàtic en sectors de la UE a partir d’un anàlisi ascendent”, avalua les repercussions econòmiques anuals del canvi climàtic a Europa,  en aquest estudi es presenten projeccions per a la dècada del 2080 a Europa, en les que es planteja un augment de la temperatura d’entre 2.5ºC i 5.4ºC, i una pujada del nivell del mar d’entre 48 i 88 cm es preveuen unes pèrdues de producció del 0.32% per efecte d’una baixada anual del 10% en els rendiments dels cultius y en el cas concret del Sud d’Europa, el sector agrari experimentaria els perjudicis mes grans ja que el seu rendiment podria reduir-se, fins el 25%.

Cal dur a terme accions adreçades a la reducció de les emissions dels gasos causants de l’escalfament de l’atmosfera, i d’aquesta manera mitigar però també adaptar-nos als efectes que el canvi climàtic, que ja tenim sobre, tindrà sobre la producció d’aliments, canviant dietes, tendències de consum i buscant alternatives als sistemes productius actuals, que no solament minimitzin els efectes del canvi climàtic, sinó que assegurin el proveïment d’aliments a la població.


Proximitat, Km.0, Local…, son termes utilitzats per a promocionar la producció i el consum dels productes agrícoles i ramaders, que ens possibiliten apropar el camp(el medi rural) a la ciutat, potenciant les relacions directes entre productor i consumidor i reprenen la tradició estesa en el nostre territori d’anar a comprar els productes alimentaris directament als productors.

Això que ha estat una llarga tradició a Catalunya i que en el decurs dels anys s’ha anat perdent pels canvis d’hàbits alimentaris i de manera de viure, adquireix avui en dia un protagonisme destacat, que ho serà encara mes en els propers anys, en raó de que el sector agroramader es considerat com un agent de participació activa en tot el relacionat i vinculat amb el canvi climàtic, tant en la vessant de la mitigació com de l’adaptació.

També el mon rural en el seu conjunt juga un paper clau en la lluita contra el canvi climàtic, ja que cap país es desenvolupa si no ha fan els seus entorns rurals, i aquests a la vegada no ho fan sense la valorització dels seus recursos i les seves persones i, en definitiva, generant equilibri territorial que es, a la seva vegada, tret fonamental de la sostenibilitat



Que pot fer l’anomenada “agricultura de proximitat” per ser una solució racional al canvi climàtic?

·         Primer: hem de dir que estem parlant d’una solució racional al canvi climàtic i no pas l’única.

·         Segon: quant parlem d’agricultura i ramaderia de proximitat, ho fem des del punt de vista d’un sistema que es fonamenta en l’ús de tècniques productives sostenibles i respectuoses amb el medi, per quant pretenem maridar camp i ciutat i això solament es pot fer amb criteris de desenvolupament dinàmic i sostenible de l’activitat agrària periurbana.

·         Tercer: perquè el veïnatge productiu amb la ciutat ofereix oportunitats importants a les empreses agràries periurbanes per comercialitzar les seves produccions, sobretot en raó de la proximitat a un mercat consumidor que cada vegada es mes sensible als productes frescos, a la qualitat i a l’autoabastiment alimentari, i per la necessitat de reduir despesa energètica i ambiental associada al transport d’aquests productes des de terres llunyanes, possibilitant, al mateix temps, conèixer l’origen i el productor.

·         Quart perquè l’agricultura i la ramaderia de proximitat tenen una gran capacitat de generar serveis cap a la ciutat, en el sentit de la seva capacitat de reutilitzar i reciclar la matèria orgànica i les aigües urbanes regenerades, a mes de permetre la recàrrega natural dels aqüifers i de reduir els riscos derivats de les inundacions, de l’increment de temperatura a les ciutats..... .

·         Cinquè:  perquè en conjunt hi ha menys emissions de gasos a l’atmosfera, es fomenten activitats que absorbeixen CO2, es redueix la utilització d’envasos i material d’embalatge i per tant la generació de deixalles, i en definitiva es un gran aliat i col.laborador en la lluita contra l’escalfament global del planeta.



Quan es parla dels efectes del canvi climàtic en la producció d’aliments, sempre es fa amb previsions a llarg termini, i això no acaba de sensibilitzar al consumidor ni tampoc al productor per tal de buscar mecanismes tendents a reduir aquests efectes. En conseqüència no hi ha tendència a canviar d’hàbits productius que siguin mes respectuosos i sostenibles amb el medi però

L’agricultura anomenada de proximitat, ens possibilita fer un veritable pulmó verd al voltant de les àrees urbanes, generar un espai productor d’aliments de qualitat i contribuir a reduir les emissions dels gasos d’efecte hivernacle, i per tant alleugerir el deteriorament del medi ambient i, en definitiva, invertir els patrons actuals del canvi climàtic.