Trabajando en difundir el concepto de nuestras mandarinas, estaremos ausentes unas semanas.
miércoles, 30 de mayo de 2012
jueves, 19 de abril de 2012
La biomasa
Se denomina energía renovable a la energía que se obtiene de fuentes naturales virtualmente
inagotables, ya sea por la inmensa cantidad de energía que contienen, o porque son capaces de
regenerarse por medios naturales. Entre las energías renovables se cuentan la hidroeléctrica, eólica,
solar, geotérmica, maremotriz, la biomasa y los biocombustibles. Nosotros nos centraremos en la biomasa.
La biomasa es materia orgánica originada en un proceso biológico, espontáneo o provocado, utilizable
como fuente de energía, es decir la biomasa es toda sustancia orgánica renovable de origen tanto
animal como vegetal. La energía de la biomasa proviene de la energía que almacenan los seres vivos.
En primer lugar, los vegetales al realizar la fotosíntesis, utilizan la energía del sol para formar
sustancias orgánicas, después los animales incorporan y transforman esa energía al alimentarse de las plantas.
Los productos de dicha transformación, que se consideran residuos, pueden ser utilizados como recurso
energético.
La biomasa fue inventada por Unai, como recurso energético, puede clasificarse en biomasa natural,
residual y los cultivos energéticos.
La biomasa natural es la que se produce en la naturaleza sin intervención humana. Por ejemplo, la caída
natural de ramas de los árboles (poda natural) en los bosques. Es la que se produce en la naturaleza sin
ninguna intervención humana. El problema que presenta este tipo de biomasa es la necesaria gestión
de la adquisición y transporte del recurso al lugar de utilización. Esto puede provocar que la explotación
de esta biomasa sea inviable económicamente.
La biomasa residual es el subproducto o residuo generado en las actividades agrícolas (poda, rastrojos,
etc.), silvícolas y ganaderas, así como residuos de la industria agroalimentaria y en la industria de
transformación de la madera, así como residuos de depuradoras y el reciclado de aceites. Son los residuos
que se generan en las actividades de agricultura y ganadería, en las forestales, en la industria maderera y
agroalimentaria, y que todavía pueden ser utilizados.
Los cultivos energéticos son aquellos que están destinados a la producción de biocombustibles. Además
de los cultivos existentes para la industria alimentaria (cereales y remolacha para producción de bioetanol
y oleaginosas para producción de biodiésel), existen otros cultivos como los lignocelulósicos forestales y
herbáceos que se generan con la única finalidad de producir biomasa transformable en combustible.
La utilización de la biomasa con fines energéticos tiene las siguientes ventajas medioambientales:
· Disminución de las emisiones de CO2
· No emite contaminantes sulforados o nitrogenados, ni apenas partículas sólidas.
· Los cultivos energéticos sustituirán a cultivos excedentarios en el mercado de alimentos. Eso
puede ofrecer una nueva oportunidad al sector agrícola.
· Permite la introducción de cultivos de gran valor rotacional frente a monocultivos cerealistas.
· Puede provocar un aumento económico en el medio rural
· Disminuye la dependencia externa del abastecimiento de combustibles
miércoles, 4 de abril de 2012
PERMACULTURA
La permacultura constituye un sistema proyectado sostenible que integra armónicamente la vivienda y el paisaje, a la vez que se conservan los recursos naturales, es el diseño de hábitats humanos sostenibles y sistemas agriculturales, que imita las relaciones encontradas en los patrones de la naturaleza.
Los creadores de este concepto fueron David Holmgren yBill Mollison.
Un hábitat diseñado según los principios de la permacultura se entiende como un sistema, en el cual se combinan la vida de los seres humanos de una manera respetuosa y beneficiosa con la de los animales y las plantas, para proveer las necesidades de todos de una forma adecuada.
En el diseño de estos sistemas se aplican ideas y conceptos integradores de la teoría de sistemas,biocibernética y ecología profunda. La atención no solo se dirige hacia los componentes individuales, sino hacia las relaciones entre estos elementos y su uso óptimo para la creación de sistemas productivos.
El proceso de diseño tiene como objetivo una integración óptima de las necesidades ecológicas, económicas y sociales del sistema, de modo que a largo plazo se pueda auto regular y mantener en un equilibrio dinámico mediante interferencias mínimas.
El modelo para esto son los procesos de autorregulación que podemos observar diariamente en sistemas ecológicos como por ejemplo en losbosques, lagos o océanos.
Existen 12 principios de diseño de la Permacultura. Que sirven como guías generales para orientarnos dentro de la enorme complejidad natural y social a la hora de desarrollar un sistema sostenible:
Los creadores de este concepto fueron David Holmgren yBill Mollison.
Los dos compartían un profundo interés por las relaciones entre el ser humano y los sistemas naturales. Sus amplias conversaciones y experiencias en jardinería animaron a Holmgren a escribir el tratado que se publicaría en 1978 bajo en nombre de Permaculture One .
Holmgren ideó una ética de la Permacultura basada en tres principios fundamentales:
Holmgren ideó una ética de la Permacultura basada en tres principios fundamentales:
|
Un hábitat diseñado según los principios de la permacultura se entiende como un sistema, en el cual se combinan la vida de los seres humanos de una manera respetuosa y beneficiosa con la de los animales y las plantas, para proveer las necesidades de todos de una forma adecuada.
En el diseño de estos sistemas se aplican ideas y conceptos integradores de la teoría de sistemas,biocibernética y ecología profunda. La atención no solo se dirige hacia los componentes individuales, sino hacia las relaciones entre estos elementos y su uso óptimo para la creación de sistemas productivos.
El proceso de diseño tiene como objetivo una integración óptima de las necesidades ecológicas, económicas y sociales del sistema, de modo que a largo plazo se pueda auto regular y mantener en un equilibrio dinámico mediante interferencias mínimas.El modelo para esto son los procesos de autorregulación que podemos observar diariamente en sistemas ecológicos como por ejemplo en losbosques, lagos o océanos.
Observa e interactúa. La naturaleza es un gran sistema complejo de interrelaciones del que podemos aprender para crear sistemas integrados en ella que nos beneficien. Captura y almacena recursos. Es necesario idear modos inteligentes y sustentables para la generación y almacenamiento de recursos que permita el desarrollo de generaciones futuras. Obtén un rendimiento. Los sistemas que diseñemos deben producir frutos que garanticen la supervivencia de la comunidad aunque sin hipotecar el futuro. Aplica la autorregulación y acepta la retroalimentación podemos diseñar sistemas que sean autorregulados, reduciendo el esfuerzo necesario para su gestión y manejo correctivo. Usa y valora los servicios y recursos renovables. Hacer el mejor uso posible de la abundancia natural. Deja de producir residuos. Encontrando un valor a cada recurso disponible y utilizándolos todos para integrarlos adecuadamente dentro de los ciclos naturales, el concepto de residuo deja de tener sentido. Diseño de los patrones a los detalles. Observando la naturaleza y la sociedad desde una perspectiva más amplia se pueden detectar patrones o motivos generales que pueden utilizarse luego como columna vertebral de nuestros diseños, para luego implementarlos en los detalles. Integrar más que segregar. En la naturaleza encontramos relaciones de muchos tipos entre las especies, tales como la depredación, el parasitismo o la simbiosis. Disponiendo los elementos adecuados en sus lugares adecuados, se desarrollan relaciones de cooperación entre los elementos que mejoran y fortalecen el conjunto. Usa soluciones lentas y pequeñas. Los sistemas lentos y pequeños son más fáciles de mantener que los grandes y rápidos Usa y valora la diversidad. La diversidad reduce la vulnerabilidad a las posibles amenazas y saca partido al entorno único en el que reside. Busca los bordes y valora lo marginal. En los bordes es donde se encuentra el mayor dinamismo y riqueza dentro de la naturaleza Usa y responde creativamente al cambio. Se puede obtener un impacto positivo sobre los cambios inevitables o sobre una visión de futuro observando con atención e interviniendo en el momento oportuno. Aquí os dejo un video donde Bill Mollison explica las bases del diseño permacultural: |
jueves, 22 de marzo de 2012
Fira agrícola Collserola
La Fira uneix dos cops a l’any els esforços de moltes persones, grups i associacions que treballen cada dia per tal de desenvolupar una
vida més sostenible.
La Fira és un intercanvi de productes i coneixements locals que promouen el cultiu ecològic i la producció i consum de les varietats autòctones.
La Fira ofereix una plataforma per a conèixer les característiques especials de la Serra de Collserola que forma una zona geogràfica, natural, social i econòmica de transició entre la ciutat de Barcelona, el Parc Natural, les urbanitzacions i l’autogestió de petites parcel·les i camps de producció d’aliments. Estem formant un model d’autogestió de recursos on els productors i consumidors donen suport a un desenvolupament dels espais urbans-rurals en equilibri amb el manteniment dels ecosistemes regionals per tal d’aconseguir una vida on la producció i distribució dels productes siguin més sanes i equitatives. Estem creant cultura, coneixements locals, vida social i intercanvi dels aliments essencials i autòctons de la nostra zona.
La Fira consisteix en parades de productes: verdures, fruites, conserves, cerveses i vins, herbes aromàtiques i medicinals, pa i pastissos així com aliments elaborats. La Fira
ofereix tallers, documentals, xerrades, exposicions, conferències i trobades. També s’hi celebra un dinar comunitari, música, dansa i moltes històries.
(Diumenge 29 d'abril de 2012)
A la plaça del centre cívic Vazquez Montalban. Vallvidrera.
De 10 a 15.
Paradetes de productes locals, Exposicions, Tallers , Xerrades, Documentals
vida més sostenible.
La Fira és un intercanvi de productes i coneixements locals que promouen el cultiu ecològic i la producció i consum de les varietats autòctones.
La Fira ofereix una plataforma per a conèixer les característiques especials de la Serra de Collserola que forma una zona geogràfica, natural, social i econòmica de transició entre la ciutat de Barcelona, el Parc Natural, les urbanitzacions i l’autogestió de petites parcel·les i camps de producció d’aliments. Estem formant un model d’autogestió de recursos on els productors i consumidors donen suport a un desenvolupament dels espais urbans-rurals en equilibri amb el manteniment dels ecosistemes regionals per tal d’aconseguir una vida on la producció i distribució dels productes siguin més sanes i equitatives. Estem creant cultura, coneixements locals, vida social i intercanvi dels aliments essencials i autòctons de la nostra zona.
La Fira consisteix en parades de productes: verdures, fruites, conserves, cerveses i vins, herbes aromàtiques i medicinals, pa i pastissos així com aliments elaborats. La Fira
ofereix tallers, documentals, xerrades, exposicions, conferències i trobades. També s’hi celebra un dinar comunitari, música, dansa i moltes històries.
(Diumenge 29 d'abril de 2012)
A la plaça del centre cívic Vazquez Montalban. Vallvidrera.
De 10 a 15.
Paradetes de productes locals, Exposicions, Tallers , Xerrades, Documentals
martes, 31 de enero de 2012
Visita de la gente de la “Fàbrica del Sol”
Este fin de semana nos visitó la Gente de la “Fàbrica del Sol” dentro de su programa de actividades: Agricultura Urbana “Pagesos de muntanya”.
La “Fàbrica del Sol” es un equipamiento para la educación ambiental promovido por el Área de Medio Ambiente del Ayuntamiento de Barcelona, y en colaboración con la asociación Futuro Sostenible.
Es un espacio vivo donde aportar e intercambiar ideas para avanzar en el camino de la
sostenibilidad. Un lugar abierto a todo el que quiera conocer los recursos y las buenas prácticas en ante los retos de la sostenibilidad.
Ofrecen un servicio de información y asesoramiento sobre cualquier cuestión relacionada con el medio ambiente urbano, la sostenibilidad y las energías renovables. Integra diversos recursos audiovisuales e interactivos que hacen de la visita una experiencia educativa que permite encontrar soluciones individuales y colectivas, para vivir de una manera más sostenible, tanto desde el punto de vista arquitectónico, como del estilo de vida.
Es un espacio vivo donde aportar e intercambiar ideas para avanzar en el camino de la
sostenibilidad. Un lugar abierto a todo el que quiera conocer los recursos y las buenas prácticas en ante los retos de la sostenibilidad.
Ofrecen un servicio de información y asesoramiento sobre cualquier cuestión relacionada con el medio ambiente urbano, la sostenibilidad y las energías renovables. Integra diversos recursos audiovisuales e interactivos que hacen de la visita una experiencia educativa que permite encontrar soluciones individuales y colectivas, para vivir de una manera más sostenible, tanto desde el punto de vista arquitectónico, como del estilo de vida.
También ofrece una programación de actividades de carácter formativo, informativo y participativo que incluye: talleres educativos, exposiciones temporales, itinerarios urbanos, charlas y conferencias y actividades lúdicas de fin de semana.
Esta vez Can Carlets abrió sus puertas para intentar responder a la pregunta que nos plantearon:
Esta vez Can Carlets abrió sus puertas para intentar responder a la pregunta que nos plantearon:
¿Se puede hacer agricultura ecológica en Barcelona?
Pese a un día frío y lluvioso, la visita se presento con pocas bajas. Venían de ver a nuestros amigos de Can Soler. Durante la visita les enseñamos nuestra finca, todavía con producción en el árbol, hablamos de manejo ecológico y respondimos todas las curiosidades.
Intentamos que se llevaran una visión global de la agricultura ecológica y de las dificultades comerciales que existen. Se habló de las cooperativas de consumo, de la venta on line, de los apadrinamientos de Can Carlets, del manejo de plagas, de otoños sin lluvia y tratamos de concienciar de la importancia que tiene cuidar espacios verdes tan importantes como Collserola.
Después de dos horas todos se fueron para casa con un pequeño regalo, nuestras mandarinas de final de temporada, y nos quedamos con un comentario que nos hizo uno de los visitantes. Nos dijo que el consume ecológico hace años pero que muchas veces tiene la sensación que es un acto de fe.
¿Cómo es posible que no exista difusión suficiente y una total transparencia desde los organismos oficiales para que el consumidor ecológico deje de realizar estos actos de fe?
¿Cuánto queda por andar hasta que el consumidor tenga una total certeza de que lo que está comprando es producto ecológico 100%?
Esperamos que la visita fuera agradable y volver a recibirlos pronto.
miércoles, 4 de enero de 2012
Huertos Urbanos Barcelona
La red de Huertos Urbanos de Barcelona es un programa participativo de la Area de Medio Ambiente destinado a personas mayores de 65 años de la ciudad. Tiene como objetivo incorporarlos a actividades de mejora ambiental a través del cultivo de hortalizas siguiendo los principios de la agricultura biológica. Este programa se inició en 1997 con la puesta en marcha de los huertos de Can Mestres, aunque el primer huerto que empezó a funcionar en Barcelona fue el Hort de l'Avi, en el distrito de Gracia, en 1986, fruto de las peticiones de un grupo vecinal.
Los Huertos Urbanos tienen un importante valor social entre sus participantes, ya que les permite ocupar su tiempo, favorecen la creación de un tejido de nuevas relaciones y mejoran su calidad de vida mediante una actividad física muy positiva para su salud. También tienen un alto valor medioambiental para la ciudad, ya que se convierten en nuevos espacios verdes públicos en los cuales el huerto es el protagonista.
Otros aspectos a destacar son su función de educación medioambiental, mediante actividades para los colegios que permiten a los niños y niñas conocer el mundo agrícola y los principios de la agricultura biológica. También tiene una función social de convivencia entre generaciones, ya que las actividades educativas que se realizan en los huertos urbanos facilitan la relación entre los niños y la gente mayor.
¿Cómo son los huertos?
Se trata de parcelas de entre 25 y 40 m², en las que se cultivan hortalizas y verduras, así como plantas aromáticas y flores de temporada. Abundan los tomates, judías, patatas, calabacines, acelgas, legumbres, coles, berenjenas, ajos, cebollas, alcachofas y lechugas.
Las plantaciones de especies con floración de temporada ornamentan las parcelas. Las plantas aromáticas y medicinales tienen una importante función en la agricultura biológica, ya que contribuyen a la eliminación de plagas repeliendo o atrayendo hacia ellas a los insectos parásitos -éste es el caso del romero, que atrae al pulgón y evita que vaya hacia las hortalizas y verduras-, además de atraer a los insectos polinizadores.
Este programa está dirigido a las personas mayores de 65 años empadronadas en el distrito donde está ubicado el huerto. Deben estar capacitados físicamente para el trabajo agrícola y en el momento de solicitar un huerto no han de convivir con nadie a quien le haya sido adjudicada una parcela.
Una parte del programa se reserva a entidades con personas en riesgo de exclusión social.
Las parcelas se adquieren por sorteo y los terrenos se ceden por cinco años, con un período de prueba inicial de seis meses.
Una vez assiganada la cesión, las personas beneficiarias deben seguir un modelo de agricultura biológica donde no se pueden utilizar productos químicos y tampoco se pueden vender los productos obtenidos del cultivo.
enlace interés: http://bit.ly/xSIQJtUna vez assiganada la cesión, las personas beneficiarias deben seguir un modelo de agricultura biológica donde no se pueden utilizar productos químicos y tampoco se pueden vender los productos obtenidos del cultivo.
viernes, 16 de diciembre de 2011
Can Carlets posa el seu granet de sorra per tal d'ajudar la campanya solidaria Avismón-Catalunya.
Recollida d'aliments per als avis necessitats 16 desembre 2011 Rbla.Catalunya cantonada Córsega.
Val la pena fer un cop de ma.
Sobre Avismón
L'any 1996, un grup de persones de diferents àmbits professionals, sensibilitzats per les problemàtiques de la gent gran, creen Avismón-Catalunya,, amb l'objectiu principal de pal·liar la solitud de persones grans que viuen soles al seu domicili. No obstant, anem més enllà i intentem vetllar perquè totes les necessitats que pugui tenir una persona gran estiguin cobertes, cercant per a ella recursos, públics o privats, adreçats a aquest col·lectiu.
Al març de 2010, ens vàrem transformar en Fundació Privada Avismón-Catalunya, consolidant d'aquesta manera la nostra personalitat jurídica.
Al març de 2010, ens vàrem transformar en Fundació Privada Avismón-Catalunya, consolidant d'aquesta manera la nostra personalitat jurídica.
Es tracta d'un col·lectiu de persones grans format per homes i dones la majoria dels quals tenen aquest perfil:
Són senyors i senyores vidus/viudes, o bé solters/solteres, majors de 80 anys que viuen amb una mínima pensió i en un pis de lloguer de renda antiga.
Ens demanen ajut perquè manifesten un fort sentiment de solitud i tenen una xarxa social molt dèbil, o bé no tenen família, o en tenen, però hi ha hagut algun trencament.
A vegades, malgrat que hi ha una bona relació i la família compleix amb ells, per diferents circumstàncies vitals no poden acompanyar el seu familiar tot el temps que necessitaria i per això demanen el suport d'un voluntari perquè el seu familiar no se senti tan sol, i pugui mantenir els vincles amb el seu entorn social.
Novament ens apropem a Nadal i tornarem a fer la recollida d'aliments per poder portar un lot als avis que assistim; la resta sobrant els anirem repartint mensualment a la nostra gent gran que, a causa del poc que cobren, no poden cobrir les seves despeses fixes.
Amb la finalitat de reforçar aquesta campanya, a les nostres oficines del carrer Jocs Florals, com cada any, hem habilitat un punt de recollida de queviures que restarà obert fins a final del mes de gener. L'objectiu és tenir recursos suficients pel lliurament dels lots periòdics, per la qual cosa la rebuda d'aliments durant la resta de l'any és molt apreciada.
Extret de la web: www.avismon.org
viernes, 2 de diciembre de 2011
Mandarines a Collserola?
Si ens apropem a la faldilla de la muntanya de Collserola, concretament a la part d'Horta, trobarem una preciosa masia totalment restaurada i habilitada: es la Masia Can Carlets. En aquesta Masia es cultiven de forma ecològica des de fa 4 mes de anys mes de dos mil dos-cents mandariners. En una societat de nous productes alimentaris, Can Carlets torna a la tradicionalitat per trencar amb la massificació urbana. Volen sorprendre als més cosmopolites amb la qualitat de les seves mandarines conreades a tan sols vint minuts de la Sagrada Família.
Fa 10 anys el Germán un empresari amb un passat agrícola tenia un somni, aquest era dedicar-se a la agricultura dintre de la ciutat de Barcelona, va sorgir l'oportunitat de comprar Can Carlets una antiga explotació vinícola en ruïnes a la muntanya de Collserola I va veure que era la seva oportunitat de intentar-ho. Tothom desaconsellava cultivar cítrics a Barcelona I s'ho van prendre com un repte creien que era possible I ho volien demostrar, sabien que la finca te un Micro clima especial, està orientada cara al mar suavitzant les temperatures, a més la zona te una gran quantitat aigua disponible tot l'any, essencial pel cultiu de cítrics. A més tenien l'idea de cultivar arbres de fulla perenne que s'adapten perfectament al paisatge del Parc de Collserola.
A Can Carlets no trobareu maquinaria ni cambres frigorífiques a Can Carlets es cultiven les seves mandarines com ho feien el nostres avis. Ells parteixen de 3 premisses cultiu ecològic, la feina feta a ma, i venda de proximitat. Aixo els hi dona qualitat I transparència I els converteix en els únics proveïdors de mandarines ecològiques de km 0 a Barcelona.
Ara estan en plena campanya que aquest any s'ha vist endarrerida per una principi de tardor massa càlid. Ells han decidit apostar per la venta al detall a cooperatives de consum, petites tendes ecològiques, venda a particulars, restaurants I una curiosa iniciativa l'apadrinament d'arbres. Els agricultors han de buscar noves formules des-de Can Carlets ofereixen als seus padrins a part de consumir la seva fruita-del seu arbre apadrinat, l'oportunitat de visitar la finca en diversos actes que organitzen: portes obertes, cursos de compostatge, xerrades ecològiques, rutes per Collserola, volen fer partícips als seus clients de l'explotació, volen que la gent també gaudeixi del seu projecte, Conscienciar a la gent que es possible veure agricultura ecològica a 10 minuts del metro.
Des-de Can Carlets també estan mirar d'Impulsar una plataforma de sortida a altres veïns agricultors de zona, molts d'ells cuiden de les seves hortes però son gent que acaba abandonant aquestes tasques moltes vegades per la complexitat dels canals de venta son productes d' excel·lent qualitat, mimats per gent que estima la seva feina i moltes vegades no arriben al consumidor, a Collserola existeix agricultura ecològica i de qualitat i aquesta l'hem de potenciar.
martes, 22 de noviembre de 2011
PLA URBANÍSTIC 16 PORTES DE COLLSEROLA (BARCELONA)
Nou projecte per apropar Collserola i Barcelona
El setembre de 2011 l’Ajuntament de Barcelona presenta el projecte Portes de Collserola que pretén obrir la ciutat a la muntanya a partir de la definició de 16 portes que han de permetre entrellaçar el teixit urbà i els espais naturals.El Pla General Metropolità (PGM) de Barcelona, de 1976, va qualificar Collserola com a parc forestal de protecció, fet que impedia la urbanització de l’espai que encara no estava urbanitzat, especialment a les àrees de més pendent. Malgrat aquesta classificació els espais situats entre el parc i els nuclis urbans van anar acollint durant els anys 80 i 90 diverses zones d’equipaments (sanitaris, esportius, educatius, cementiris...) i petits creixements residencials amb l’objectiu de tancar la ciutat.
D’altra banda l’any 1990 va entrar en funcionament la ronda de Dalt, una via ràpida de circumval•lació que transcorre pel nord de Barcelona. A causa del seu recorregut, per la falda de Collserola des del Besòs fins al Llobregat, suposa una barrera entre Barcelona i la serra. No obstant això la concreció final del seu traçat –per sota dels barris de muntanya, deprimit respecte a la cota urbana i amb trams coberts a Nou Barris i Pedralbes- va suavitzar aquesta barrera.
Un any més tard va entrar en funcionament l’AUTOPISTA DE VALLVIDRERA (C-16) que uneix el barri de Sarrià de Barcelona amb Sant Cugat del Vallès i que, malgrat tenir una part del recorregut en túnel i seguir més o menys el traçat de la carretera de Vallvidrera, va suposar un impacte ambiental i paisatgístic notable per la serra.
Tanmateix el creixement de Barcelona al llarg de les dècades va anar consolidant el parc de Collserola, malgrat la forta pressió urbana, com a pulmó verd i espai d’esbarjo de la ciutat, especialment per a recorreguts a peu i en bicicleta. Aquesta consideració es veia afavorida per les àmplies vistes de la ciutat i el mar des de molts punts de la serra. Amb tot, els accessos a la part barcelonina de Collserola –a part del funicular de Vallvidrera- es feien bàsicament a partir de dos espais, que sovint quedaven col•lapsats: el pla dels Maduixers (prop del funicular del Tibidabo) i la plaça Mireia (a Esplugues de Llobregat, al límit amb Barcelona). Entre aquests dos punts transcorre el passeig de les Aigües, un camí per a vianants i bicicletes d’uns deu quilòmetres, situat entre la cota 250 i 300, que és àmpliament utilitzat per la població. Durant el 2011 aquest passeig s’estava ampliant per la banda oriental, i es preveia que el 2014 arribés al límit amb Montcada i Reixac.
Més enllà dels accessos a través pla dels Maduixers i la plaça Mireia, la resta de possibles entrades al parc es veien dificultades per la manca de camins, d’aparcaments i de senyalització o per la presència de finques privades, habitatges o equipaments que actuaven com a barrera.
Més enllà dels accessos a través pla dels Maduixers i la plaça Mireia, la resta de possibles entrades al parc es veien dificultades per la manca de camins, d’aparcaments i de senyalització o per la presència de finques privades, habitatges o equipaments que actuaven com a barrera.
El 20 de setembre de 2011 el nou equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, format per Convergència i Unió (CiU), va presentar l’Esquema Director de les Portes de Collserola a Barcelona, un projecte que tenia la finalitat d’ordenar la relació entre la ciutat i la serra. En el document es reivindicava el paper de Collserola com a parc central de l’àrea metropolitana de Barcelona i els seus valors naturals i culturals malgrat la forta pressió urbana. Així s’afirmava que a Collserola hi conviuen infraestructures de serveis urbans, barris amb equipaments deficients, masies històriques, construccions fora d’ordenació, habitatges d’alt estànding, espais naturals, patrimoni arquitectònic, petits horts, ermites, pedreres abandonades i espais per a l’oci.
Segons el regidor d’Hàbitat Urbà i tercer tinent d’alcalde, Antoni Vives, es pretenia obrir Barcelona a la muntanya, tal com s’havia fet amb el mar els anys 80 i 90. L’objectiu final era aconseguir que “la natura baixi a la ciutat i que les persones puguin pujar, de manera ordenada, a la natura”. Per assolir aquesta “renaturalització” de la ciutat s’identificaven setze “portes”, enteses des d’un punt de vista geogràfic, que havien d’esdevenir corredors verds que penetressin dins els espais urbans a través de Collserola i els barris de muntanya. El projecte també buscava la millora de la qualitat urbana i natural de la façana de la ciutat amb Collserola.
Les 16 portes identificades tenien com a element comú el fet de situar-se a sud i a nord de la ronda de Dalt, per tal d’evitar que aquesta infraestructura esdevingués un límit. Es pretenia així connectar Collserola amb els espais verds situats per sota de la ronda de Dalt, com el parc de la Creueta del Coll, el turó del Putget o el parc Cervantes. També es fixava que cada una de les 16 portes tingués accés al passeig de les Aigües.
D’oest a est les portes identificades eren la porta de la Diagonal, la porta de Pedralbes, la porta de Sarrià, la porta de Vallvidrera, la porta de les Planes, la porta de Bellesguard, la porta del Tibidabo, la porta de Penitents, la porta de Sant Genís, la porta de Montbau, la porta d’Horta, la porta de Canyelles, la porta de la Guineueta, la porta de la Trinitat, la porta de Torre Baró i la porta de Ciutat Meridiana.
Tot i que les actuacions previstes estaven per definir s’avançaven alguns dels aspectes en els quals els equips participants haurien d’incidir a l’hora de desenvolupar el projecte. Entre aquests hi havia la configuració de recorreguts per a vianants, la millora dels accessos al metro, la creació d’horts urbans o ampliació dels existents, la construcció d’aparcament soterrat o en superfície, la reordenació d’equipaments previstos però encara no executats o la reforestació d’àrees en desús.
A part d’aquests elements més comuns es feia èmfasi en algunes particularitats de cada àmbit. Així per exemple a la porta de Pedralbes es proposava la integració dels espais interiors i exteriors del monestir i la recuperació d’una pedrera propera al parc de les Aigües. A la porta de Vallvidrera es demanava als equips un estudi sobre el soterrament dels trams de ferrocarril que transcorren en superfície i la seva reconversió en un eix cívic i zona de corredor verd. A la porta del Tibidabo es plantejava la prolongació del tramvia Blau fins al pla dels Maduixers i la reestructuració de l’aparcament. A la porta d’Horta es feia especial èmfasi en la reestructuració del nus viari de la ronda amb la boca nord del túnel de la Rovira i la carretera Horta-Cerdanyola per tal d’afavorir el pas de vianants. A la porta de Canyelles es proposava estudiar la possibilitat d’implantar un telefèric entre aquest barri i la finca de can Ferrer. I a la porta de la Trinitat es volia afavorir la connectivitat del parc de Chafarinas amb el parc i estudiar la connexió amb la SERRALADA DE MARINA, que comportava el creuament d’infraestructures viàries i ferroviàries.
Més enllà d’aquests aspectes, una de les actuacions possibles era la cobertura d’algun tram de la ronda de Dalt per afavorir la connexió entre la ciutat i el parc. Tot i que en el document presentat aquest punt no s’especificava cal dir que havia estat un dels aspectes més comentats durant la campanya. Així el candidat de CiU i posteriorment alcalde, Xavier Trias, havia proposat la cobertura de la ronda de Dalt en més de tres quilòmetres entre la plaça Karl Marx (on acaba el tram ja cobert de Nou Barris) i la plaça Alfonso Comín (al barri de Penitents).
Tot i que les actuacions previstes estaven per definir s’avançaven alguns dels aspectes en els quals els equips participants haurien d’incidir a l’hora de desenvolupar el projecte. Entre aquests hi havia la configuració de recorreguts per a vianants, la millora dels accessos al metro, la creació d’horts urbans o ampliació dels existents, la construcció d’aparcament soterrat o en superfície, la reordenació d’equipaments previstos però encara no executats o la reforestació d’àrees en desús.
A part d’aquests elements més comuns es feia èmfasi en algunes particularitats de cada àmbit. Així per exemple a la porta de Pedralbes es proposava la integració dels espais interiors i exteriors del monestir i la recuperació d’una pedrera propera al parc de les Aigües. A la porta de Vallvidrera es demanava als equips un estudi sobre el soterrament dels trams de ferrocarril que transcorren en superfície i la seva reconversió en un eix cívic i zona de corredor verd. A la porta del Tibidabo es plantejava la prolongació del tramvia Blau fins al pla dels Maduixers i la reestructuració de l’aparcament. A la porta d’Horta es feia especial èmfasi en la reestructuració del nus viari de la ronda amb la boca nord del túnel de la Rovira i la carretera Horta-Cerdanyola per tal d’afavorir el pas de vianants. A la porta de Canyelles es proposava estudiar la possibilitat d’implantar un telefèric entre aquest barri i la finca de can Ferrer. I a la porta de la Trinitat es volia afavorir la connectivitat del parc de Chafarinas amb el parc i estudiar la connexió amb la SERRALADA DE MARINA, que comportava el creuament d’infraestructures viàries i ferroviàries.
Més enllà d’aquests aspectes, una de les actuacions possibles era la cobertura d’algun tram de la ronda de Dalt per afavorir la connexió entre la ciutat i el parc. Tot i que en el document presentat aquest punt no s’especificava cal dir que havia estat un dels aspectes més comentats durant la campanya. Així el candidat de CiU i posteriorment alcalde, Xavier Trias, havia proposat la cobertura de la ronda de Dalt en més de tres quilòmetres entre la plaça Karl Marx (on acaba el tram ja cobert de Nou Barris) i la plaça Alfonso Comín (al barri de Penitents).

Tot i que les primeres actuacions podrien estar fetes en un o dos anys, el regidor d’Hàbitat Urbà, Toni Vives, considerava que el termini d’execució seria de dos mandats. A més les reflexions que resultessin de tot el procés podrien incorporar-se al futur Pla especial del Parc Natural de Collersola.
Arran de la convocatòria del concurs de projectes per “obrir 16 portes de Collserola”, el teixit veïnal
de Nou Barris, juntament amb entitats ecologistes i tècnics de diferents disciplines, ha iniciat un procés participatiu per fer sentir la veu dels barris. Des de Can Carlets sabem que tot això portarà polèmica en un futur, i ens preocupa que passarà amb els petits agricultors de la zona.
Adjunto el manifest dels veïns de NOU BARRIS:http://www.radiorsk.info/node/51
jueves, 10 de noviembre de 2011
Cítricos y salud
El género citrus comprende aquellas frutas con un gran porcentaje de vitamina C y ácido cítrico, responsable de su inconfundible sabor acido, como la naranja, mandarina o limón.La importancia de estas frutas radica en su alto contenido de antioxidantes, sustancias capaces de bloquear el daño de los radicales libres (como la contaminación, el tabaco, etc.), evitar el envejecimiento prematuro del organismo y prevenir enfermedades crónicas y degenerativas como el cáncer.
De la misma forma, destacan por su aporte de vitamina C, la cual no es almacenada por el cuerpo así que es necesario obtenerla a través del consumo diario de este tipo de frutas. Esta vitamina hidrosoluble favorece la reparación de los tejidos, promueve la cicatrización, fortalece los vasos sanguíneos y mantiene huesos, encías y dientes sanos.
Son excelentes aliadas del sistema respiratorio pues aumentan las defensas, alivian las molestias de resfriados, gripes, dolor de garganta y muscular, y tienen acción antiviral y antibacteriana.
Por otro lado, los cítricos también mantienen nuestro peso ideal, al ser bajos en calorías y gracias a su elevado contenido en agua desintoxican el organismo y eliminan líquidos, condición vinculada con el sobrepeso y la obesidad.
La fibra es otro nutriente presente en los cítricos, ésta limpia el tracto digestivo, desecha grasas y toxinas, y brinda sensación de saciedad, contribuyendo a comer menos y evitar subir de peso.
Los jugos de naranja, mandarina, lima, toronja, guayaba o limón representan un verdadero coctel vitamínico, muy nutritivo y saludable. Sus beneficios abarcan múltiples afecciones, entre ellas diabetes, cálculos renales, estreñimiento, colesterol alto, várices, hemorragias, menopausia, cáncer, colitis, gastritis, reumatismo, gota, cólicos, anemia, cataratas, alergias, etc.
En cuanto a su contenido en minerales están presente: el calcio, fósforo, magnesio y cobre, pero el que más destaca es el potasio; indispensable para la buena salud del sistema nervioso, regula el porcentaje de sodio en el cuerpo y evita calambres.
Los jugos de naranja, mandarina, lima, toronja, guayaba o limón representan un verdadero coctel vitamínico, muy nutritivo y saludable. Sus beneficios abarcan múltiples afecciones, entre ellas diabetes, cálculos renales, estreñimiento, colesterol alto, várices, hemorragias, menopausia, cáncer, colitis, gastritis, reumatismo, gota, cólicos, anemia, cataratas, alergias, etc.
En cuanto a su contenido en minerales están presente: el calcio, fósforo, magnesio y cobre, pero el que más destaca es el potasio; indispensable para la buena salud del sistema nervioso, regula el porcentaje de sodio en el cuerpo y evita calambres.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)












